En la meva última escapada per ampliar horitzons mentals, per 40 cèntims em planto a Granada i recorro carrers i moments únics. Ciutat viva, càlida i amable a la que hi torno per segona vegada.
L'Albahicín de dia, laberint de carrers de llum, per perdre's entre el passat i el present. Es respira un aire fresc de les muntanyes, se sent música en viu pels carrers, i el so de la vida al carrer, no de cotxes, sinó de gent. Gent d'aquí, d'allà, de tot arreu, tal i com succeia a l'època califal, Granada és un bullici de cultures diferents.
A l'Alhambra desconecto de la realitat, em sento com Alicia al pais de les meravelles, perduda per les meves imaginacions sense límit en un espai de formes lobulants, geomètriques i naturals que evoquen mil sensacions. La ment oberta davant de tal espectacle. Noto que aquest lloc està fet per mi i per algun extrany motiu perquè el visités en aquest precís moment de la meva vida.
L'Albahicín de dia, laberint de carrers de llum, per perdre's entre el passat i el present. Es respira un aire fresc de les muntanyes, se sent música en viu pels carrers, i el so de la vida al carrer, no de cotxes, sinó de gent. Gent d'aquí, d'allà, de tot arreu, tal i com succeia a l'època califal, Granada és un bullici de cultures diferents.
A l'Alhambra desconecto de la realitat, em sento com Alicia al pais de les meravelles, perduda per les meves imaginacions sense límit en un espai de formes lobulants, geomètriques i naturals que evoquen mil sensacions. La ment oberta davant de tal espectacle. Noto que aquest lloc està fet per mi i per algun extrany motiu perquè el visités en aquest precís moment de la meva vida.
1 comentario:
violetilla!
Granaaada...
i després Roma i Napols no?
Has d'actualitzar, des de les teves continues esapades, per saber així, on estàs.
Petonets.
Coral.illa.
Publicar un comentario